L'Empordà

Nascut entre Blanes i Cadaqués

Molt tocat per la tramuntana

D'una sola cosa pots estar segur

Quan més vell més tocat de l'ala

Sempre deia que a la matinada es mataria

Però cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no té pressa

Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa

És molt més bonic l'Empordà

I varen passar ampolles i anys

I en Siset encara aguantava

Dormint la mona a la vora del Ter

Però ell mai no s'hi tirava

Sempre deia que a la matinada es mataria

Però cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no té pressa

Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa

És molt més bonic l'Empordà

Sempre deia que a la matinada es mataria

Però cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no té pressa

Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa

És molt més bonic l'Empordà

I quan veig la llum de l'alba

Se'm treuen les ganes de marxar

Potser que avui no em suïcidi

Potser ho deixi fins demà