Jean-Luc

Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial

De cinema francès a la fresca

El meu plan era tornar aviat però al final

Tot es va anar allargant

I els dos vam decidir sortir de gresca

Se'ns va fer tard

Va dir

No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar

Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats

I et deixo aquí sobre un cobrellit

Perquè ara no, però després fot rasca, ja veuràs

Si tens gana o vols aigua, tu mateix

Pots fer, pots fer com si fossis a casa

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet

Era fàcilment mal interpretable

Vaig augurar una nit per la posteritat

Fer un cim, fer un 8.000

Fer quelcom difícilment igualable

Però allà no passava res

Només aquell silenci

Trencat pel meu somier

Potser no era el seu tipus

Millor que no fes res

I en una paret al fons

Imprès en blanc i negre

Hi havia un pòster d'en Godard

Potser ell podria dir-me

Per què em ballava el cap

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Vull entendre-ho però no puc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Vull entendre-ho però no puc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Ell va dir que en casos com aquests

No es tracta de ser més guapo o de ser més lleig

Sinó d'estar convençut de fer-ho

Jo vaig dir-li: ja, però si ara hi vaig i ella no vol

Després què?

Després tot això acaba siguent un rollo patatero

Em va convidar a fumar

I en un plano-seqüència una frase magistral

Una dona és una dona

No et preocupis, tant se val

L'endemà vam esmorzar

Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar

Ella em va fer un petó

Que encara no sé interpretar

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Vull entendre-ho però no puc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Vull entendre-ho però no puc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc