Enlloc com a casa

Tretze de juny, Barcelona, no sé què fer aquí

Calor sufocant, turistes passant, em perdo aquí al mig

Em mires als ulls i sabem que no hi ha remei toca despedir-nos

Començo a patir

Però quan baixo del cotxe la pena se'm passa

Perquè torno a sentir el soroll de la plaça

No sona enlloc com a casa

I si et trobo a faltar, no et trobo a faltar massa

Aquí tot se'm passa

I a cada nit que passo aquí estem més lluny

Perquè canvio el teu record per pols i fum

I a cada nit que passo aquí estem més lluny

Perquè passen anys i panys

Cada dia ens fem més grans

I encara que haguem marxat seguim tots junts

Per la gent de l'andana

Els que venen i van

Per la gent ocupada

Que sols ve per Nadal

El passeig no és el mateix

Sense les pipes enterrades

Que després trepitjarem

Amb les sabates enfangades

Quan jugàvem a aquell joc

Em girava i tots de pedra

Ara el temps la para i jo

M'escapo per la vorera

Passejant amb els de sempre

Oblidant-nos del setembre

Les tristors ja no ens preocupen tant avui

Perquè quan baixo del cotxe la pena se'm passa

I va caient la nit i la gent es desfasa

No ho fan enlloc com a casa

I si et trobo a faltar, no et trobo a faltar massa

Aquí tot se'm passa

I a cada nit que passo aquí estem més lluny

Perquè canvio el teu record per pols i fum

I a cada nit que passo aquí estem més lluny

Perquè passen anys i panys

Cada dia ens fem més grans

Però sempre que ens retrobem seguim tots junts

I a cada nit que passo aquí estem més lluny

Perquè canvio el teu record per pols i fum

I a cada nit que passo aquí estem més lluny

Perquè passen anys i panys

Cada dia ens fem més grans

Però sempre que ens retrobem seguim tots junts