Mai havia pensat que un dia acabaríem separats per un oceà
Que tot i la distància ens uniríem, trobaríem la forma de parlar
Que no et tornaria la jaqueta
Que podria posar-me-la sempre
Que podria fer-te un truc quan et trobés a faltar
Però ara és hivern, i no tinc la North Face
Com glaçó de gel, el teu cor ja no és meu
Hi ha un metre de neu on abans creixien prats on collíem rams
No aprenc la lliçó, no esquivo els problemes
Visc amb constant por de no tornar a veure'ns
De perdre el temps en un laberint i no saber com tornar
Ara intento rescatar el record de tu quan un principi em vas crear
Però m'anul·la el sentiment de por
De perdre aquells dies que tot va acabar
I em pregunto on tindràs la jaqueta
Que recordar-la ja està completa
Obrir la bústia i rebre una d'aquelles postals
Però ara és hivern, i no tinc la North Face
Com glaçó de gel, el teu cor ja no és meu
Hi ha un metre de neu on abans creixien prats on collíem rams
No aprenc la lliçó, no esquivo els problemes
Visc amb constant por de no tornar a veure'ns
De perdre el temps en un laberint i no saber com tornar
Però ara és hivern, i no tinc la North Face
Com glaçó de gel, el teu cor ja no és meu
Hi ha un metre de neu on abans creixien prats on collíem rams
No aprenc la lliçó, no esquivo els problemes
Visc amb constant por de no tornar a veure'ns
De perdre el temps en un laberint i no saber com tornar
