Cops d'estats (feat. Julen)

El 1714 el país va quedar planxat.

Felip es va petar la Generalitat.

Amb ell i amb els seus fills, no gens de català:

només parlar-lo a casa a l’hora de sopar.

I passen anys i anys i ve Napoleó,

que porta idees noves però fa molta por

i ens fica un altre cop en una guerra amb França.

De tantes que n’hi ha semblen els Madrid-Barça.

Hem fet fora els francesos, no en queda cap a dins.

Però tenim noves guerres: liberals contra carlins.

Els uns són més moderns, els altres molt catòlics,

ve a ser com una sèrie amb drames episòdics.

Amb tanta i tanta guerra, estan els generals

que semblen futbolistes quan guanyen mundials:

amb la moral a tope, i el puny ben excitat.

Per això, quan s’avorreixen, donen cops d’Estat.

I no hi ha res de bo que us pugui explicar?

Que torna a haver-hi gent que escriu en català!

D’aquesta gran onada se’n diu la Renaixença

i són com una colla de youtubers i influencers.

I a tot això, què passa amb la gent del carrer?

Pageses, pescadors, obreres, botiguers?

Doncs ja us ho explicaré en una altra cançó.

No us vull fer pas espòiler, però no pinta millor.