Sota les llums

"A qui m'escolti,

som moltes més!

No podran, no podran!"

 

L'aire no es pot respirar,

aquí a baix tot és més fosc.

No has currat fins fer-te mal,

ni passes per on sempre hi ha

gent dormint sobre l'asfalt,

no ho veus!

Però saps bé

que és el que hi ha.

 

Aquesta ciutat

és com un formiguer

que mira de salvar

les engrunes que llences al carrer.

 

Si vols, pots baixar a visitar-nos al suburbi.

 

Tan amunt que només veus les llums,

una catifa d'or als peus de la teva supèrbia.

Tan amunt que només veus les llums,

no som tan petits i no tenim gran cosa a perdre.

 

No et preocupa gens, ho sé.

La culpa sempre és del de baix

o del de sota del de baix.

No! Sota de les llums

hi ha ombres que sempre poses tu ho sé!