Run Run Runner

Són les sis del matí,

quina nit tan freda i avorrida.

Torrat i sense cap destí...

He de canviar de vida.

De sobte una revelació

es presenta davant dels meus nassos.

És un flamant corredor

que em diu: eh segueix els meus passos!

Surt tot equipat del Decathlon

a l'hora que abans ell tornava de festa.

Als deu metres: rampes als bessons

ja pot tornar a trucar el fisioterapeuta.

Si ha pujat dos cops al Matagalls,

ja deu estar a punt per anar a l'Himalàia.

Malgrat es creu més jove que mai

té els genolls molt pitjor que la seva iaia.

El límit te'l poses tu.

Això no s'ho creu ningú!

Vull tornar a fer xupitos de Malibú.

Si tu vols podràs amb tot.

Però és el meu cos que no pot!

Com enyoro menjar-me un bon entrecot.

De Kilian Jornet només n'hi ha un

i si n'hi ha dos crec que ell no deu ser l’altre.

Diu que corre provoca un run run,

perquè els callos els té als peus i no a la panxa.

Corre per penjar-ho a l'Instagram.

De les xarxes socials en vol ser el líder.

Ha llogat un coach personal

que li fa fotos pel seu perfil de Tinder.

El límit te'l poses tu.

Això no s'ho creu ningú!

Vull tornar a fer xupitos de Malibú.

Si tu vols podràs amb tot.

Però és el meu cos que no pot!

Com enyoro menjar-me un bon entrecot.

Cansat d’anar amunt i avall.

El meu cos diu prou, també m’ho diu la família.

“Córrer tant et farà mal”