La Part Preferida II

Qui guanya la batalla interna? És tant adulta que ni ho sembla Tantes preguntes Que acabes malferit Coneixe't pot ser una sorpresa L'hòstia a la cara que ens desperta D'una mort prematura però lenta Un mite de caverna A l'estómac d'una bèstia Que et pot tornar boig Temps Decidint qui de tots puc permete'm ser avui Combustions espontànies fan núvols de cendra els dilluns Notes l'ambient Tant saturat Per tants estímuls Que poden florir-nos en mediocritat A tots els fracassats Als qui a la nit sentim goteres Som dins l'estómac d'una bèstia Que ha digerit els nostres temples I torna en absurdes Persones que van d'absolutes Fa temps que et vas tornar boig Decidint qui de tots puc permete'm ser avui Combustions espontànies fan núvols de cendra els dilluns No sé Com t'ho fas per passar tant desapercebut? Escriurem la resposta amb la sang dels nostres punys Serà suficient Amb ser educat Amb ser l'imbècil que empeny cada dia I els dies són llargs Ets capaç de suportar el teu pes en merda I no ho sap ningú No ho sabrà ni Déu Perquè no existeix No hi has res capaç de torturar-te Tan bé com tu Al final som el que fem I el que fem és transformar en habitable aquest dilluns Contestar-te preguntes Que no podrà fer-te ningú Perquè som el que fem I el que fem és absurd A vegades la part preferida només seràs tu