El temps se'n va, balla l'agulla marcant el pas del camí que vaig triar. Som ignorants, estels creuant un cel llunyà, imaginant el que vindrà.
Jugant impacients en tot moment, jutjant malament a tanta gent.
Creiem ser grans érem déus al mig del fang, altius, cridant l'amor envà. Vam perdre el rumb mirant enllà, obviant la mà que ens guiava en el passat.
Impotent enuig, també has caigut, ja no pots mentir, no pots fugir.
Llanço crits al vent entre la gent. Alço els ulls i veig l'esquerda al temps. Maleïda por, el seu verí creix en la foscor, trenant mesquí el meu destí.
Impotent enuig, també has caigut, ja no pots mentir, no en pots fugir.
