privilegis (intro)

I think that a song should be something more Than a beautiful melody To tell the story of truth and reality com estàs? fa dos minuts i ja sé que no estic a l'altura et vull fidel en totes les versions en l'enfermetat, en la lluita i la cura no em compareu mai les vostres històries la sensació de compartir amb tu sala, no ho saps el barri calla quan la veu passar fa anys que he fet promeses per acabar amb tu a l'altar on tas? si em deixes temps ens construeixo una vida no som de sang però tu i jo tenim un pacte junts si un dels dos es vira l'altre me'l guia tinc converses cada dia i després de molts anys segueixes sent la meva preferida i si aquest és real, he tingut el privilegi de sentir que estem fets a mida jo t'explico vam crear de zero un nou diccionari ens enteníem en la nostra llengua com qui parla sempre des de parvulari el sexe amb tu se sent irreal mentir amb els ullets se't dona fatal he estat invertint, soc un accionari en accions per deixar-te en un pedestal la teva mania per treure't la roba a poc a poc el desordre que em vas deixar al cap però a la meva vida ho vas posar tot, ho vas posar a lloc sé qui soc, sense tu soc mort que no manqui res i que tinguem, que tinguem sort tu m'has posat sempre en perspectiva els peus a terra i el cap en fila el temps desgasta, el temps revela un AR-10 sempre al punt de mira et diré que sí, mentre quedi aire quan la raó calla és el cor qui crida t'has comportat com una guerrera, no pas tothom hagués aguantat, aquest soldat cau si no hi ets darrera l'imperi aguanta, la gent es queda després de tot això es el que queda em sento "jo", que tots els "tu" que hagués intentat si hagués de dormir amb la teva part del llit sempre freda culpa al jugador no culpis al joc mami trobo a faltar les temporades on tot anava bé els carrers han vist les coses que hem fet sense horari diuen que t'estimen però no es queden des de ben petits que jo m'hi quedo encara que no estigui sencer troba'm a tots llocs, en el teu pas, el teu vocabulari que jo et buscaré en el meu últim alè fa un estiu que el Sol et toca i no t'he vist cremada em pregunta si vindré, clar que enyoro a la teva mare es posen els plats a taula i sobra un lloc on solies seure no et perdono que no hi seguis més estic creixent i no hi ets per veure-ho si em deixes temps ens construeixo una vida no som de sang però tu i jo tenim un pacte junts si un dels dos es vira l'altre me'l guia i ens hem guiat per mala sort dins un caos, conjunt estàs plorant a sota l'armari ens hem cridat, les parets ho saben, perquè sembla que això mori massa bona per ser humana, massa humana per estar amb mi amor sectari, no hi ha equilibri acabaré sent vidre, partit en varis he tornat on si vaig ser per sentir-me viu un últim cop això no és odi, odio ser fràgil el meu voltant no entén el deliri doncs compartim-lo l'amor real no ha estat un dret, ha estat un privilegi.